Mai vaig decidir pintar. Va aribar només. Quan era xicoteta em donaven llapiços de colors i papers perquè callés, i així podia estar hores sola amb els meus dibuixos i colors. Encara recorde aquella taula blanca i rodona on m'abstreia de tot i em ficava en el meu món. Un món interior que va continuar evolucionant amb el temps i amb les experiències però que, a dia de hui, la seua essència roman. Un silenci on puc expressar el que sent. Un silenci còmplice de la meua història, de la meua vida.
La primera caixa d'olis me la van portar per Nadal, i jo que encara volia jugar, em vaig emprenyar perquè volia un joc com el meu germà. A l'endemà ja estava amb el pinzell en la mà i donant-li color al llenç blanc. Així és com als 11 anys vaig crear la meua primera obra en oli. L'important és que m'ho vaig passar molt bé pintant aquell paisatge marí. Des d'aquell dia no vaig parar de dibuixar i pintar i, encara que en algun temps vaig pensar que volia estudiar art dramàtic, vaig veure que a través de la pintura podia expressar alguna cosa interior i sense el problema de la por escènica. Ara les pors són altres però no tinc a un públic just en el moment que realitze el meu treball. El meu moment és ara el silènci; com a molt una melodia, però estic sola devant el suport blanc.
Al final vaig decidir estudiar Belles Arts, una cosa que no va sorprendre a ningú doncs sempre va haver gent que m'animava a fer-lo. Vaig estudiar a Barcelona on vaig passar molts dels millors moments de la meua vida. Una ciutat plena de cultura, d'història i de somnis.
Vaig passar algun temps als EEUU, Milà, València i Berlín que em van ajudar a créixer un poc més i seguir en aquest camí. Encara que mai em vaig oblidar de la "Terreta", del seu mar i la seua lluminositat.
Ara segueix necessitant d'aquests moments on m'oblide del món i em fique en el meu. En els quals posar pintura sobre el llenç em segueix semblant fascinant. I, encara que hi ha moments difícils, pense que ha merescut i mereix la pena. Tot és una gran satisfacció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada